Un bon dia després de tres anys d’anar amb bicicleta de muntanya a la feina, vaig plantejar-me que hauria d'optimitzar els meus desplaçaments diaris. Necessitava un mitjà de transport que em portes als llocs amb autonomia. Poder fer encàrrecs amb total llibertat. Els meus desplaçaments són per Barcelona, com a mínim faig 10 km diaris per anar i tornar de la feina i puntualment em desplaço pels pobles de les rodalies, en un radi de 40 km.
Després de descartar la moto i fer una incursió a les bicicletes elèctriques, per cert, una molt bona opció, vaig optar per la bicicleta plegable. Aquesta em permetria poder desplaçar-me fins al punt d’interés, poder entrar amb ella a tot arreu i per tant, despreocupar-me de si me la robaran. Una bicicleta plegable es pot guardar a gairebé qualsevol lloc, fins i tot, posar-la dins una bossa.
Amb aquesta versatilitat per transportar-la em permetria utilitzar-la com a complement ideal del transport públic. Allà on no arribéssin les cames o quan no tingués massa temps el tramvía, el bus o el tren ja em durien. I com que el transport públic no sempre et deixa a la porta, la bicicleta va de conya per arribar-hi.
Finalment, després de dies sense pensar-hi gaire, vaig anar a parar a la botiga de bicis que tenia al cap per si algun dia feia el pas i em comprava una bicicleta de ciutat. Un cop vistes les diferents opcions i sopesades al moment, vàrem triar la Brompton. És la de millor plegat, en quatre passos ja queda feta un manyoc de ferros i amb la mateixa facilitat, es desplega i queda a punt per dur-t'he a qualsevol lloc. El conjunt de la bicicleta està molt ben pensat, tot és al seu lloc. Els materials són de primera, els components, de bona qualitat i tot això, permet aconseguir una eina fiable pensada per durar molts kilòmetres.
A veure com em va!
A reveure!
