En Miquel ens va fer una explicació acurada i entusiasmada del tàndem i ens va convidar a provar-lo un dia, amb temps. Cal destacar que el pot provar tothom que tingui curiositat i ganes de provar coses noves, només heu de reservar-lo. Ens va engrescar i el dissabte passat va ser el dia escollit. Un cop a la botiga, el tàndem estava preparat. Ens el posen a mida en un moment, uns consells pràctics i en marxa!!
Ens hem preparat una ruta variada començant suau per anar coneixent les sensacions en un tàndem molt diferent del que estem acostumats. Un cop a sobre, notem que estem més junts, ens escoltem millor al parlar. No hem de girar el cap. Anem direcció al parc de la Ciutadella, acostumant-nos a la nova posició. ¡Ep! Que els dos mirem endavant! Mola! Podem comentar al moment el que anem veient. En aquesta posició els dos ho veiem pràcticament al mateix instant.
Un cop al parc fem unes voltes per dins. La veritat és que es controla molt bé i això que en un principi, amb aquest manillar estrany, sembla que no tinguis radi de gir, però tot el contrari, la direcció és molt sensible i permet fer girs tancats.
Del parc cap al passeig Marítim, ja en aquest tram inicial, la Sílvia comenta que la suspensió de la roda de davant, que li queda a sota, fa més suaus les irregularitats del terreny.
Sembla que ja ens hem fet amb ell i és l'atracció de tot el passeig. Si amb un tàndem tradicional ja arranques l'espontaneïtat de la gent, aquest encara crida més l'atenció. Rebem molts comentaris positius.
Un cop al Fòrum, la prova de foc: Canvi de pilot. La Sílvia al timó. En el nostre tàndem em sento insegur com a copilot perquè estic acostumat a tenir el control de la direcció i em costa deixar-me portar. Pero: Sorpresa! Amb aquest podria arribar a dir que és genial!. Al anar semi estirat i sobretot, no tenir un manillar de bicicleta on agafar-me, em permet relaxar-me i deixar-me dur. Molt positiu, ja que si jo, que sóc poruc per aquests afers, no m'he notat extrany, per a la gran majoria serà súper fàcil convertir-se en copilot. 
Del Fòrum anem cap al riu Besòs, per recorre la llera fins al pont de "l'Asland", una cimentera que queda a a mà esquerra. És un tram rodador i amè. 
Travessem el pont de les autopistes i enfilem per darrera de Torre Baró, per arribar al meravellós mirador de Barcelona que és el Passeig de les Aigües. En aquest cas per a la part menys popular. Foto captació del video pont autopista. Per arribar a dalt patim força en un parell de tramps de desnivell considerable. Uns trams d'aquells que amb la bicicleta de muntanya, si no has esmorzat, bé toca possar el plat petit.
Després parlant amb el Miquel i el David ens van comentar que, al de davant, en pujades inclinades, en pedalar se li accentúa el punt mort de la pedalada i que, a la vegada, ha de ser el que apreta més. En el model que van preparar per la Nissan Titan Desert ho han solucionat colocant uns jocs de bieles i plats Rotor, juntament amb la técnica que s'aconsegueix amb hores de preparació. A la Titan van fer més de 500 km en cinc dies pel desert del Marroc, pistes, diversos ports de muntanya. En fi, tota una aventura.
A dalt de tot, un plàcid passeig per les pistes mirant les vistes aèries de Barcelona.
Un cop arribem a la Font Groga, parem per agafar aigua. Ens trobem un guia de Btt, d'un centre esportiu d'Esplugues, que queda al·lucinat i li fa una foto al tàndem per explicar-li a una amiga com és un tàndem d’aquests a veure si l'engrescar a provar-lo. Abans de marxar de La Font pugem per carretera i baixem per la mini trialera que ens torna a la Font. Prova superada! Es fa força bé. Com amb el nostre tàndem, les baixades són, com diem nosaltres, "en vol rasant".No es pot fer com amb la bicicleta, saltar, aixecar qualsevol de les dues rodes... Amb el tàndem sempre vas enganxat a terra.
Des de la carretera que va al Tibidabo trenquem cap a la dreta per baixar cap a la carretera de les Aigües. Per la pista, en baixada ràpida, es nota que el tàndem porta bons frens. L'únic a esmentar és que en baixada amb pedra i/o sorra sembla que la roda de davant en algun moment floti. Deu ser pel diàmetre més petit de la roda de davant juntament amb el fet de dur el pes a sobre. És qüestió d'acostumar-s'hi. 
Un cop a Bcn, fem un descens força ràpid per Avda. Tibidabo i Balmes fins a Diagonal. Avancem un grup de "Btteros", al·lucinats amb la Liliana. Desprès de tot això, un passeig pels carrers de Bcn, un bon dinar i tornada a la Botiga EspaiBici per tornar el tàndem.
Conclusió: Fer anar un tàndem és sempre divertit, no importa de quin tipus sigui. En aquest cas, el canvi de configuració respecte d'un tàndem tradicional és molt interessant. Fa que estiguin més en contacte els dos ciclistes i a més, els dos tenen lliure la visió davantera.
Ens ha semblat que el tàndem del projecte Liliana és una mica més limitat en quan a moments "racing", com a la pujada de desnivell accentuat. Segurament la falta de tècnica i de costum amb aquest tipus de tàndem hi ajuden.
D'altra banda, és molt còmode, tant al davant com al darrera i permet al copilot gestiona fàcilment tasques una mica més complicades en un tàndem normal, com fer fotos i vídeos, consultar un mapa o roadbook, parlar per telèfon...I tot això pedalant, sense perill. Això ha de ser molt pràctic per fer viatges llargs, a més, ens ha facilitat el canvi de pilot.
També l'hem trobat ideal per a parelles amb diferència d’alçada ja que el tàndem es regula molt bé però, a més, la casa del tàndem, Hase, disposa d’un conjunt d’accessoris ampli, per adaptar-lo per a nens i persones amb diferents discapacitats. Des d'aquest punt de vista, ens sembla una opció molt idònia per acostar la bicicleta i l'esport a la natura a persones amb discapacitats.
Us animem a que feu un volt amb la Liliana, hagueu anat amb tàndem o no. És una experiència diferent que val la pena. I si no heu provat un tàndem tradicional, també us animem a provar-ne un perquè les sensacions són diferents, tot i que et diverteixes molt igualment.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=385640
A reveure!
