Els primers kilòmetres desde Planoles (1130m) es fan força bé, són per pista asfaltada amb lleuguer ascens. La veritat és que la percepció que tenia d’aquest tram fins ara, de passar-hi de tant en tant amb el cotxe, és que era pla amb alguna tram de pujada, però aquesta pujada es fa notar. Ens du per sota de la tradicional carretera de corbes de la collada de Toses, fins al poble de Toses. És tracta d’un poblet de conjunt armònic, ben conservat i amb parada de tren de la línia Barcelona-Puigcerdà. Un cop passat el poble, hi ha una pujada de 4 km amb un desnivell del 10% fins la cruïlla de la Collada de Toses (1800m).
Uns kilometres més en pujada i arribem a 2060m, al Cap de Costa Rasa, des d’on comencem a estar a l’àrea de l’estació d’esquí de la Molina. En Marc ha quedat amb el seu amic JosepMª que quan estigués per la zona li faria una visita. Li ha fet una trucada quan erem al remontador de Torrent Negre i després de diversos intents de comunicació telefònica ens trobem al km 29,05 desde Planoles a 1620m. Venen el JosepMª i la Marta i fem petar la xerrada una bona estoneta, explicant les aventures viscudes.
Les pujades i el tram següent ens duen fins a la cota màxima de l’etapa al Coll de Pal
(2110m). D’aquí anem rodant per asfalt cap a la collada de la Bófia on parem per abrigar-nos. El cel s’ha tapat lleugerament i la temperatura ha baixat. Ara ja es tot descens fins a Bagà. El descens es fa molt ràpid per una primera part de carretera on l’absència de cotxes, la velocitat i el paissatge donen peu a relaxar-se i evoca a la llibertat amb certa d’eufòria. La part del mig és per pistes còmodes i acabem amb carretera ja fins que parem a dinar.
Arribant a Bagà (960m) ja comença a sobrar la roba, realment quan baixem de 1000m fa més calor. Parem a dinar i just en acabar es posa a ploure. La pluja dura deu minuts. Amb aquestes hem vist que podem afrontar mitja etapa de la cinquena del llibre fen nit a Josa de Cadí. Seràn 20 km de pujada i la resta baixada fins Josa.
L’ascensió es va fent bé, amb un parell de rampes importants amb una mica de pedra la primera part de l’ascensió. No podem disfrutar massa dels paissatges que remarca el llibre sobre el parc natural del Cadí-Moixeró ja que, més enllà dels arbres, queda en bona part tapat per els núvols.
Cap al kilòmetre 10, a tres kilòmetres del Coll de la Bena, començo a sentir un soroll inusual. “Alguna cosa toca a la roda, s’hi ha enganxat una branca?”-penso. Paro: “Òsties, el porta alforgues s’ha trencat!”. “Doncs es cert, es trenquen.
Ens ho mirem i comencem a buscar solucions. Tot seguit es posa a ploure. Sort que som en una zona boscosa i podem protegir-nos. A l’Aitor se li acudeix fer servir unes brides de plàstic per tornar-lo a unir. A quedat com nou. Alleugerim el pes treient les bambes, la coberta i el candau que repartim entre els equipatges del Marc i de l’Aitor.
Continuem pujant. Ara vaig en compte amb els sotracs i les pedres importants, procurant no fer moviments bruscs. “Espero que aguanti almenys fins a dalt de la pujada” -penso.
Ja som tots dalt. “Ara serà tot baixada fins el poble”- ens recordem. Ens relaxem. Ja tenim la feina feta i la posta de sol cap a la vall de és impresionant.
Han passat dues hores des que s’ha trencat el porta alforgues i són les 20.30h. Entre una cosa i l’altre no hem reservat lloc per dormir. Per això, abans de començar el descens fem un parell de trucades. Dormirem a Tuixén a l’alberg Can Cortina. Pensem ser-hi en mitja hora. És un poble més avall del que teniem pensat pero el camí per arribar-hi continua sent de baixada.
La llum del dia perd intensitat. Anem baixant. Als cinc minuts apareix per la llera de la muntanya a la nostra esquerra tot una massa de boira que enfila amunt i comença a envoltar-nos. En aquestes que dic: “Què guapo el paissage, que romàntic!” i l’Aitor diu “Esto es una putada”. Al moment el Marc diu: “Ep!! que no anem bé!... Òsties! Ens em passat del track!”. Anem cap a Saldes i no tenim més opció de tornar enrera. Tornem a pujar! Anem pensant i no tenim ni idea de per on hem d’anar. No hi havia cap camí. S’està fent fosc. Ens possem els frontals però amb la boira no ajuden massa.
Em de remontar tres kilòmetres que en aquestes condicions se’ns fan eterns i per acabar-ho d’adobar, torna a posar-se a ploure. Un cop al desviament, trobem un camí de cabres pel que decidim anar a peu, pel desnivell, les condicions del terreny i la foscor amb boira.
Ens guiem únicament amb la fletxeta del track. Anem a cegues. De tant en tant provem de fer un tram sobre la bici pero es fa complicat i tornem a caminar. Ara encara més anem en grup perquè l’Aitor no porta frontal i ja és totalment fosc.
A mitja caminada el porta alforgues se m’acaba de petar i tornem a repartir els paquetss ense pensar-nos-ho molt. Estem una mica preocupats, el camí ciclable ha de ser a prop. Just després de la trancadissa bé el tram bo i podem tornar a pedelar, quin descans. Poc després ja trobem la pista asfaltada que ens ha de dur cap a Tuixén, són les 22.15h.
Ara sí que és tot descens. En Marc al davant, l’Aitor al mig i jo tancant el grup. Anem per la carretera sense cotxes, ara respirant tranquilitat, sabedors que som en el bon camí.
Per no trencar amb la dinàmica del dia, a l’entrada del poble trobem una pujada. La mestressa de l’alberg ja ens havia donat per fugitius, però ens diu que ens prepararà alguna cosa per sopar i mentre desmontem les bicis ens fa un súper sopar que ens fa revifar. Quina gana que teniem!
Continuarà….
Mapa-Trak: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=516121
Imatges:http://picasaweb.google.es/Rodacorriols/Transpi100809PlanolesTuixen?feat=directlink
