7.4.10

Campionat nacional Brompton 2010

La primera experiència "Bromptoniana" en competició ha estat una passada! Ha estat més divertit del que esperava, amb els nervis tontos de l’emoció per participar en una modalitat del ciclisme nova per a mi i que tantes vegades havia vist en fotos i vídeos, amb la tria de l'indumentària a dur i fent servir “l’utilitari” que em du cada dia a la feina com a màquina de competició.

La llàstima és que com que la cursa s’ha fet un dia de vacances de Setmana Santa, qualsevol intent d’aconseguir que fos un d'esdeveniment popular o de divulgació d’aquest mitjà de transport, s’ha vist mermat per l’elecció de la data. Em sembla que, de no ser per això, el nombre de gent hauria estat molt, però que molt més elevat, arribant a fer el complet de 150 participants i amb força més espectadors. Tinc entès que al 2007 a Barcelona hi van participar gairebé 200 corredors que no és poc tenint en compte que a la seu del campionat del món, a Oxford, el 2009, hi van participar 600 ciclistes. A falta de dades oficials, aquesta edició hem estat uns 50.
Foto de la Yli.
Com a tota cursa, si tens una mica de temps, com diu l’Ismael, s’han d’esmolar les eines!.
Els preparatius van ser:

- Repàs general amb: Inflat de rodes, ajust de frens, neteja de la transmissió amb aplicació de lubricant amb Tefló (no el d’humitat que és ideal per l’hivern).
- Canvi de l’elastòmer, que ja li tocava perquè estava ultra tou, per un de dur, identificat per la paraula FIRM. El dur vindrà de sèrie en tot els muntatges d’aquest any).
- Col•locació dels pedals automàtics de la BTT. Tot i que inicialment volia córrer amb els pedals de sèrie, per fer-ho més autèntic, unes molèsties al genoll dret em van fer canviar d’idea i voler-me asegurar de portar una correcta aliniació de la cama.
El dia de la cursa vaig arribar a primera hora, puntual per recollir el dorsal i el xip i amb temps per donar unes voltes de reconeixement amb molta calma. Els pedals automàtics em van donar una grata sorpresa: Van molt bé a la Brompton. Penso que serien ideals per a noves aventures amb la Brompton…la pujada al Tourmalet…100km amb Brompton…i el que vingui!...
Finalment després de donar diverses voltes, es confirmava el que veiem al planell: Un circuit molt complet amb zones revirades, pujades i baixades combinades. La zona de les llambordes es feia una mica incòmoda però complementava la varietat del circuit, tot plegat uns 12 km de diversió.
El format de la cursa va consistir a començar amb les Brompton plegades a uns 100m de distància dels corredors, a l’estil "Le mans". Havíem d’anar a buscar les bicis, passant per l’estora del sensor del xip i tot seguit desplegar-les per arrencar a pedalar per donar un total de 5 voltes al circuit. Els espectadors tenien l’ocasió de seguir visualmente els 12km de cursa des de com a mínim un parell de llocs, cosa que feia que tot fos molt emocionant tan pels espectadors com lògicament pels corredors.
Després de correr 100m desplegat de bicis i a rodar! Foto de Bike-Tech.
La carrera, la vaig disfrutar molt. Em va agradar la sortida tipus “Le mans”, fa molt per aquestes bicis que es pleguen i desplegen amb tanta facilitat. Tot i que no vaig sortir massa rápid al tram de córrer, amb el muntatge de la bici vaig ser prou àgil i vaig poder sortir entre els 10 primers. Al final de la primera volta estava entre els quatre primers i a la segona volta, a a la part baixa del circuit, em vaig animar i em vaig posar primer, aguantant el tram de pujada fort. Pel pas de la segona volta, vaig passar a tercer. En començar la tercera volta, a la baixada, em va saltar la cadena i vaig haver de parar uns segons, per col•locar-la bé (això mateix ens va passar a diversos corredors, potser pels sotracs de les llambordes). Al cap d’una estona, em va passar en Juan Diego Gonzalez, molt fort i a la caça d’en Martí Milla i en Marc Beltrán. Per la meva part, al pas de la tercera volta, jo passava a quart, posició que ja no deixaria fins al final. Vaig acabar amb un temps de 25 minuts i 41 segons.
 
  
 
 
Alguns moments de la cursa- Fotos de Bike-tech i Yli.
El guanyador final vas ser Martí Milla, amb un temps de 24 minuts i 29 segons. Molt bona carrera! La Floor Dirks va ser la noia guanyadora amb un temps de 29 minuts i 32 segons. Tots dos van tenir com a premi uns bitllets per volar a Anglaterra i participar al campionat mundial de Bromptons 2010.  
Foto de la Sílvia.
L’ambient de l’esdeveniment va estar molt bé i la imatge de les nombroses bromptons per tot arreu sempre és curiosa, les petites bicicletes, totes diferents però amb la mateixa funció… I els participants ben guarnits… Es xulo de veure, tota una festa! La festa de la Brompton!
Foto de Bike-tech
Tot un plaer. Fins la propera edició! O fins el campionat mundial!

Video de Joan Segura
LINKS!!!
Entrevista prèvia a Koos de Bike-tech:
http://www.ivoox.com/campionat-nacional-brompton-audios-mp3_rf_246231_1.html
Video-reportatge, molt xulo, de la Cursa:
http://seguratraction.blogspot.com/2010/04/canpionat-nacional-brompton-2010.html
Reportatge de la cursa a BTV:
http://www.btvnoticies.cat/2010/04/03/pedalant-amb-americana-i-corbata-en-el-campionat-nacional-de-brompton/
Els guanyadors:
http://www.capproblema.com/blog/
Link de fotografies:
Dani:
http://www.flickr.com/photos/strangeonedm/4486849931/
Bike-tech:
http://www.flickr.com/photos/kooskroon/sets/72157623645626529/
http://www.flickr.com/photos/kooskroon/sets/72157623645483613/
Sílvia i Yli:
http://picasaweb.google.es/Rodacorriols/CampionatNacionalBrompton2010?feat=directlink