La premisa de la sortida era anar tranquils, un parell d'horetes, cosa que no treu que sempre acabem jugant una mica a les baixades i a les pujades, sempre hi ha algun que altre pique...Ai! , com la canallà ;) La sortida va anar de conya, divertida i vaig poder veure si em quedava molt penjat i confirmar on l'1x1 penalitza: a les baixades, en pla i a trialeres de pujada?... Al final no vaig quedar gens enraderit i vaig poder estar amb els companys en tot moment resolent prou bé en les situacións que són desfavorables amb la manca de més pinyons i plats. Aixó si, en Marc i l'Oriol es van solidaritzar amb la prova i van optar per no cambiar a plat petit. Al final sortida per Collserola van ser uns 33km, en una mica menys de 2 hores.
Això si, la tornada a Barna sobre dues rodes i a ritme de 1x1. Santa paciència! Anar en pla a 20km/h amb les cames sueltes durant 35 kilometres...Els primer quart d'hora va ser una mica rotllo fins que vaig deixar de pensar en les virtuts dels canvis i com de ràpid podria anar i em vaig dedicar només a pedelar. Xinu-xanu i sota el sol del migdia com a companyia també si arriba. Vaig passar per un tram nou per evitar el pas per el polígon de Palau, passant paral.lel a la riera de Caldes per el parc de l'hostal del Fum http://www.trenpalau.com/
Altres idees i observacions :
-Quin dinamisme ens arriben a proporcionar els canvis!
-Amb el 1x1, confirmat, es pot anar a tot arreu com diuen els apasionats d'aquesta filosofia d'anar amb bici de muntanya.
-1x1, Desplaçar-se amb el que tens, amb l'únic que tens, ni més ni menys.
-Pedalar al ritme que et marca el terreny. No com amb els canvis que pots adaptar l'esforç que et marca el terreny al ritme que tu vols dur.
-El més destacable de la adaptació a pedalar amb el 1x1 és que a les pujades la relació velocitat pulsacions no es la mateixa ja que a més desnivell més força a fer, menys velocitat de pedaleig i més pulsacions. Sense adonar-te'n les pulsacions comencen a pujar de mala manera, anant cada cop més lents segons s'inclina el terreny.
