Dissabte cursa! Perquè l'aficionat a la bici no només viu de sortides de cap de setmana... :)
XVI Cursa de l'Argentera de 26km per les meravelloses rodalies del bonic poblet en un circuit amb forma de vuit. Ah! i per la tarda.
Vam passar a buscar al cosinet i a la seva colla per Montbrió. Un cop a Argentera vam montar les bicis, vam recollir els dorsals i a escalfar una mica amb el cosinet, que em va explicar com començava el circuit mentre reconeixiem el primer tram.
Amb tot això, era la segona vegada que sortia amb més gent i la primera cursa amb la configuració Singlespeed i per fer-ho bé...sense coneixer el circuit. A sac! a improvitzar...i amb la confiança de que 26km per molt durs que fossin és una distància assolible.
Prova superada! la cursa va anar molt bé fins i tot hagués pogut fer una volta més. Potser va ser perquè hi havia la Sílvia animant ;)
Al llarg del recorregut vaig posar el peu a terre tres cops: una a la meitat de la primera rampa forta perquè em va enlluernar el sol, hem vaig quedar a les fosques i no sabia on possava la roda, per tant, sense poder arrencar al moment vaig caminar uns metres per trobar un tram més suau. El segon va ser per respirar una mica aprofitant que hi havia una "meseta" en mig de una pujada llarga i la tercera vegada a la segona volta en el tram de pujada més llarg, on vaig optar per caminar cinc minuts perqué se m' acumulava la feina i tenia de recuperar l'alè.
Realment es pot pujar per molts camins amb 1x1, t'adaptes amb l'únic que tens i si no, a fer pota. Com em va recordar la Sílvia quan divagavem sobre com es va amb 1x1, és com diu la frase d'aquell anunci -" No es més ric el que més té, si no el que menys necessita".
A la cursa, després d'avançar als altres participants sempre de pujada, em va semblar que potser abusem molt dels canvis i anem a "molinillo" per llocs que no fa falta...i això que a mi m'agrada anar lleuger de cames i no moc molt desenvolupament...bé des que vaig amb la Brompton (M3L) si que m'estic acostumant a moure'm més forçat. Continuó dient que no i a res com els canvis tot es més suau, i sobretot regulable.
Anar amb un sol plat i un pinyo es una matada! Si. Però té aquest no sé què d'anar amb el que és esencial: una transmisió que faci moure les rodes i et permeti desplaçar-te. En el fons el que mola és sentir el rodar pels camins, el moviment poder anar a llocs i amb un 1x1 també si arriba.
