El dia emboirat i amb previsió de possible nevada. Quin fred que feia!!
Recollim dorsals i ja ens donen la bossa amb l’obsequi. -Uix!, això resta motivació... bé sempre ens queda pensar en l’entrepà quan arribem a meta. A la bossa un buff, samarreta de cotó màniga llarga amb el logotip de la cursa en petit al darrera de l’esquena, una bossa per desar les bambes, gentileses d'un producte que t'arregla les articulacions i fulletons per participar a altres curses.
Amb la bossa desada al cotxe comencen els preparatius. Posant força cura de no passar fred. Una de les coses que va molt bé és tapar-se el cap. I en Marc ens va ensenyar a fer una boina semblant a les de llana, amb el Buff. Va de conya.
Els preparatius també van incloure "primers auxilis". En la caminada del dia abans per la Barceloneta s'em van fer un parell de llagues, entre el taló i el pont. Amb l’imperdible dels numeros les vaig punxar per treure el líquid...Un cop tot al seu lloc, intent d'escalfament tot anant cap a la sortida. Quina rasca!
Difícil peró escalfant i estirant.
I a les 10h a línia de meta. Sortida!
Sortida...!
El començament semblava una sortida neutralitzada...Però ja havia començat. Els tres junts els primers kilòmetres. 
La follia dels corredors de muntanya :-) !
Després varem quedar el Josep Mª i jo que varem anar rellevant-nos. Un parell de trams de la pujada llarga, els vam afrontar caminant. Això si, a bon ritme.
A d'alt de tot de la pujada llarga hi havia el segon habituallament. Vaig aprofitar per treure la càmera i fer alguna foto, mentre seguiem corrent. Tot seguit, una baixada que va resultar ser força pronunciada i on en Josep Mª es va avançar. Al moment vaig veure que feia uns moviments tots forçats per agafar la primera corba. I començo a notar que el terre llisca. Estava ple de fang. Càmera en mà, va començar a ser perillós.
A d'alt de tot de la pujada llarga hi havia el segon habituallament. Vaig aprofitar per treure la càmera i fer alguna foto, mentre seguiem corrent. Tot seguit, una baixada que va resultar ser força pronunciada i on en Josep Mª es va avançar. Al moment vaig veure que feia uns moviments tots forçats per agafar la primera corba. I començo a notar que el terre llisca. Estava ple de fang. Càmera en mà, va començar a ser perillós.
Després de sobreviure a la baixada vaig anar mantenint referencia visual amb en Josep Mª. El vaig seguint en la distància fins passats un parell de km del tercer habituallament, on no vam parar.
A la baixada se'm carregaven els tormells. La baixadeta se'ns va fer llarga a tots, amb una part final d'asfalt, llarga i incòmoda. Això si, al final cadascú va entrar amb el seu particular sprint.
I com que durant la setmana havia estat una mica tocat, em vaig endur el polsòmetre per regular i assegurar-me d'arribar a bon port. Total màxima 198 i mitja de 180 (un teòric 96%).Temps total (enviat per sms!): Josep Maria 1:01:13. Ferran 1:02:38. Marc 1:13:15.
El primer ho va fer amb 44 minuts!...
I com que durant la setmana havia estat una mica tocat, em vaig endur el polsòmetre per regular i assegurar-me d'arribar a bon port. Total màxima 198 i mitja de 180 (un teòric 96%).Temps total (enviat per sms!): Josep Maria 1:01:13. Ferran 1:02:38. Marc 1:13:15.
El primer ho va fer amb 44 minuts!...
La repetim. Apuntada per l'any que ve. La foto de la dreta dedicada al Tiet.
